Torre Llauder la vil·la romana d'Iluro està d'aniversari, ja té 50 anys

Torre Llauder, pretén que gaudeixis del que va ser, és i pretén ser el clos més important d'Iluro.
En aquest viatge podràs navegar de forma ordenada o no, per la història del clos i podràs entrar en les seves estances si així ho desitges, tan sols has de moure el ratolí per on vulguis...i recorda que "Torre Llauder" està esperant a que la visitis personalment. Que gaudeixis...Ave amicus..

Mataró romana

La ciutat d’Iluro va ser fundada pels romans cap a l’any 80-70 aC, en un promontori natural. La ciutat va tenir unes dimensions d’unes 8 hectàrees. Quan es fundà la ciutat els carrers van ser traçats a partir de la planificació urbanística típica dels quarters romans, a partir de dos vials creuats, el cardo maximus, d’orientació nord-sud i el decumanus maximaus d’orientació est-oest. Els altres carrers es disposaven en forma de quadricules paral•leles (els cardines i els decumani minores). També es van construir les muralles defensives, amb torres i portes fortificades, per tant Iluro posseïa un sistema defensiu complex que es va utilitzar fins al segle V dC, també tenia un gran mercat porxat i una gran cisterna d’aigua, aquesta era la distribució inicial durant el segle I aC, en època republicana.
La ciutat estava delimitada pel sud i per l’est per dos desnivells naturals del terreny d’uns 8 metres d’altura (actualment els carrers de la baixada de les Escaletes, baixada de les Espenyes, carrer de Sant Simó i baixada d’en Narcís Feliu de la Penya) i a ponent, per una riera ( l’actual Riera).
És en època d'August quan la ciutat viu els seus moment d’esplendor i prosperitat, com a tot l’imperi, entre finals del segle I aC i el segle II dC. Així durant el principat d’August Iluro obtingué l’estatut jurídic de municipum, el Senat dona el règim jurídic anàleg al de Roma, i per tant als ciutadans d’Iluro el dret de ciutadania. Els habitants posseeixen les seves terres, i no hi ha propietat col•lectiva sinó individual, excepte alguns prats i muntanyes. Es van fer monuments i obres importants que embellien la ciutat com la gran font pública. Per fer-nos una idea de com eren els carrers d’Iluro a l’actual carrer de la Palma es trobava un cardo minor com a carrer secundari, aquest tenia una amplada de 5 metres amb claveguera central, voreres i una petita font adossada a una de les façanes del carrer.
A Iluro arribaven productes manufacturats d’arreu de l’imperi: vins itàlics, gals i orientals, oli del nord dÀfrica, oli i salaons del sud d’Hispània...Les transaccions comercials es controlaven des del mercat central d’abastament, un edifici públic i possiblement de caire monumental, situat a la plaça Xica, als carrers Sant Cristòfor i d’en Xammar. Iluro també posseïa les seves botigues, les tabernae, que es situaven en les plantes baixes de les cases dels carrers principals i solien tenir dues estances, una com a magatzem i altra com a botiga, les plantes superiors eren destinades a habitatge, a l’actual carrer Pujol i antic cardo maximus en trobem una al costat d’un thermopolium (establiment de menjar i beure). La zona residencial d’Iluro estava situada al llarg del decumanus maximus, eren les domus com la del Dofins en l’actual plaça Gran i una altra al carrer de la Palma. Eren domus benestants, amb els seus peristils al voltant dels quals s’organitzava la vida dels Iluronesos més adinerats. Però també es van construir habitatges més modestos, de planta aproximada d’uns 50 m2 que solien estar distribuïts en diferents dependencies utilitzades com a tallers o negocis, a sobre es construïa un altre pis o altell per viure els seus propietaris o inquilins, a l’actual carrer d’en Magí de Villalonga, al carrer de Na Pau i a la Plaça Gran trobem algunes d’aquestes cases. El fòrum d’Iluro era l’espai públic més important de la ciutat, era el lloc on s’exercien totes les activitats públiques ja fossin socials o politiques. Al forum estaven els edificis de l’administració de la ciutat i el temple, alhora que també es trobaven els monuments més importants de la ciutat, ja fossin dels emperadors o dels patrons protectors de la ciutat, el fòrum es trobava a la zona de l’actual basílica de Santa Maria. Però Iluro també comptava amb els seus banys públics, les thermae, on a més de la higiene personal, exercicis gimnàstics i massatges, els iluronesos feien relació i vida social, es trobaven en l’actual plaça de Can Xammar.
Però Iluro va començar a tenir els seu declivi a partir de la segona meitat del segle II dC, la prosperitat dels vins d’Iluro va anar minvant segurament per la competència exterior fins a desaparèixer, així també les transformacions socials del segle III i la desaparició de l’aristocràcia urbana que es trasllada cap a les villae, van fer que Iluro es reestructurés. El segle III va representar per Iluro un segle de canvi disminuí sensiblement la seva grandària. Una vegada superada la crisi del segle III, la ciutat romana retornà a adquirir una certa importància. La planta urbanística i els traçats dels carrers tindrien moltes variacions comparant-la amb la planta ortogonal del moment inicial. El segle IV va ser un segle de consolidació de noves formes de vida rural i urbana a Catalunya, que afectaren a Iluro. Per tant les ciutats romanes després de la crisi del segle III es reduïren de forma important, algunes ciutats podem dir que van desaparèixer, mentre que altres de ben situades sobretot les de costa i d’origen romà van acabar convertint-se en nuclis fixos i perdurables, i presentaren possiblement un fenomen de concentració demogràfica paral•lel al del camp. Podem dir que al final del segle V, els carrers de la ciutat fundada al 70-80 aC, ja no existeixen, la població es desplaça cap a la zona nord, és a dir a la part del fòrum, el sector sud, es convertí en un camp de runes, on s’excavaven fosses per extreure argiles i espoliar pedres dels antics edificis per construir de nous.

Reconstruccions virtuals: Dortoka Disseny