QUÈ ES SABIA DE TORRE LLAUDER?
Podem dir que la vil•la va ser descoberta a la llum el 30 de març de 1961, concretament es va trobar un angle de l’impluvium, però això no vol dir que no es tingués constància escrita de la seva possible existència, de l’existència d’unes restes romanes en aquells indrets.Farem en les següent línies un recorregut per les fonts escrites que ens presenten dades sobre restes romanes d'Iluro en la zona de Torre Llauder.
Podem afirmar que la vil•la no va ser descoberta per casualitat, es coneixien referències escrites que en feien esment des de feia molt de temps de la seva existència.
Podem remuntar-nos a 1601 i 1602 quan Jeroní Pujades va escriure el seu “Dietari” i la famosa “Crónica”.
L’any 1737 del mataroní Baltasar Pi, ens diu que:
“A distància de un quart de camí de la ciutat de Mataró per lo Cami Ral que va a Barcelona se troba un Veynat de quatre cases que vuy son de tunyí, Mauri, Llauder y Bobet, ab unes
parets y edificis molt grans y primorosos. En la dita beretat de Tunyí se troba un aqueducto o camí subterraneo de molta estensió, pero interceptat per los grats desmonts de paret y de terra, fets ab un art que se compren que antigament eren banys, puig los usaban molt els Romans”
“A distància de un quart de camí de la ciutat de Mataró per lo Cami Ral que va a Barcelona se troba un Veynat de quatre cases que vuy son de tunyí, Mauri, Llauder y Bobet, ab unes
parets y edificis molt grans y primorosos. En la dita beretat de Tunyí se troba un aqueducto o camí subterraneo de molta estensió, pero interceptat per los grats desmonts de paret y de terra, fets ab un art que se compren que antigament eren banys, puig los usaban molt els Romans”L’any 1777, el canonge Jaume Matas ens dona notícia del descobriment de paviments fabricats a base de tessel•les.
A finals del segle XVIII, Francisco de Zamora, en el seu “Diario de los viajes hechos en Catalunña”, ens diu que:
“en una beredad de casa Llandez (Lauder) se ha hallado un sepulcro hecho de grandes piedras con una lámpara inestingible”.
L’any 1806 en l’edició parisina del llibre “Voyage pittoresque et historique de l’Espagne” Alexandre de Laborde diu que a Mataró s’hi troben dos paviments de mosaic a la casa dels Tunyí.
En els primers anys de 1860, Víctor Balaguer, fa esment de diversos materials arqueològics dins la seva obra “ Historia de Catalunya y de la Corona de Aragón” en unes cartes denominades “Mataró a trozos” on a la carta setena fa referència a un mosaic a la casa dels Tunyí i
“en las huertas de Llauder, Caldes, Tunyí, Boet, Palau, Maurí y vecinas”.
L’any 1850, el mataroní Joan de Palau a la seva obra “Apuntes históricos acerca de Mataró” va compilar tots els vestigis de la Mataró romana, entre els quals es troben el mosaic de l’horta dels Tunyí, un enterrament trobat al molí dels Llauder ( documentats ja per Zamora i Laborde) i una làpida que epigràficament va ser difosa per Emil Hübner. Aquest estudiós alemany va recollir en el “Corpus Inscriptorum Latinorum” el text de la làpida que es trobava empotrada en la casa de cal Secaire al costat de la Torre Llauder.
A finals del segle XVIII, Francisco de Zamora, en el seu “Diario de los viajes hechos en Catalunña”, ens diu que:
“en una beredad de casa Llandez (Lauder) se ha hallado un sepulcro hecho de grandes piedras con una lámpara inestingible”.
L’any 1806 en l’edició parisina del llibre “Voyage pittoresque et historique de l’Espagne” Alexandre de Laborde diu que a Mataró s’hi troben dos paviments de mosaic a la casa dels Tunyí.
En els primers anys de 1860, Víctor Balaguer, fa esment de diversos materials arqueològics dins la seva obra “ Historia de Catalunya y de la Corona de Aragón” en unes cartes denominades “Mataró a trozos” on a la carta setena fa referència a un mosaic a la casa dels Tunyí i
“en las huertas de Llauder, Caldes, Tunyí, Boet, Palau, Maurí y vecinas”.
L’any 1850, el mataroní Joan de Palau a la seva obra “Apuntes históricos acerca de Mataró” va compilar tots els vestigis de la Mataró romana, entre els quals es troben el mosaic de l’horta dels Tunyí, un enterrament trobat al molí dels Llauder ( documentats ja per Zamora i Laborde) i una làpida que epigràficament va ser difosa per Emil Hübner. Aquest estudiós alemany va recollir en el “Corpus Inscriptorum Latinorum” el text de la làpida que es trobava empotrada en la casa de cal Secaire al costat de la Torre Llauder.
L’any 1866 l’escolapi mataroní Josep Rius, s’encarregà de compilar i actualitzar totes aquestes notícies en l’obra “Memorias históricas de la ciudad de Mataró”.
L’any 1887, Josep Maria Pellicer hi va recollir tota la informació bibliogràfica coneguda afegint la troballa d’un forn de ceràmica i dues estampilles.
A finals dels segle XIX, en aquests terrenys es va obrir una rasa per construir una mina, la qual en el seu recorregut, travessava la vil•la romana al costat de la part noble de la casa. Es van fer diverses troballes, la més important de les qual va ser la de dues testes de marbre, possiblement retrats, divulgats per Eugene Albertini a “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”, publicat a l'anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’anys 1911-12.
L’any 1928, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, va completar i actualitzar tota aquesta informació a “Forma Conventus Tarraconensis”, i uns anys després, el 1945 a “Carta Arqueológica de Esapaña-Provincia de Barcelona”, juntament amb M. Almago i J.Colominas.
L’any 1887, Josep Maria Pellicer hi va recollir tota la informació bibliogràfica coneguda afegint la troballa d’un forn de ceràmica i dues estampilles.A finals dels segle XIX, en aquests terrenys es va obrir una rasa per construir una mina, la qual en el seu recorregut, travessava la vil•la romana al costat de la part noble de la casa. Es van fer diverses troballes, la més important de les qual va ser la de dues testes de marbre, possiblement retrats, divulgats per Eugene Albertini a “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”, publicat a l'anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’anys 1911-12.
L’any 1928, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, va completar i actualitzar tota aquesta informació a “Forma Conventus Tarraconensis”, i uns anys després, el 1945 a “Carta Arqueológica de Esapaña-Provincia de Barcelona”, juntament amb M. Almago i J.Colominas.
Però fou l’any 1934 amb Marià Ribas i la seva autèntica preocupació per l’arqueologia, el que va enregistrar de forma sistemàtica totes les troballes (la majoria d’elles desaparegudes, únicament es conservava aquell material que va ingressar al Museu de Mataró, així com una testa de Faustina Menor cedida al Museu pel pintor Marià Andreu). Ribas es va encarregar de divulgar els vestigis romans de Torre Llauder a “Orígens i fets històrics a Mataró” i posteriorment a “El poblament d’Ilduro” l’any 1952.
Aquests vestigis, van ser el camí per descobrir les restes físiques de la vil•la el 31 de març de 1961, data en què es va iniciar la seva excavació científica.
