Podem afirmar que la romanització del territori ibèric de la Laietània, iniciada al segle II aC, va comportar una transformació del paisatge rural, que fins a aquells moment havia estat desocupat. Es comecen a parcel·lar els terrenys, la qual cosa va servir per a un control fiscal 
més efectiu. Amb uns terrenys rurals repartits i disseminats es necessitava un centre administratiu, Iluro podem dir que va ajudar a administrar aquest territori. Iluro es fundà sobre el 80-70 aC, en un moment de desenvolupament de la indústria del vi on les villae com Torre Lluder jugaren un paper fonamental.
L'ocupació més antiga del lloc de la qual tenim informació a partir dels vestigis arqueològics daten de la segona meitat del segle I aC i correspon a unes construccions modestes, les restes de quatre forns un dels quals fabricava àmfores per envasar, transportar i comercialitzar el vi que es produïa a l'explotació agrícola.
La vil·la tenia uns 17.000 m2 d'edificacions, les restes que s'han conservat corresponen al principal sector residencial construït al segle I dC sobre l'antiga terrisseria.Per les seves característiques, la vil·la devia ser la residència d'un ric i important propietari.
L'ocupació més antiga del lloc de la qual tenim informació a partir dels vestigis arqueològics daten de la segona meitat del segle I aC i correspon a unes construccions modestes, les restes de quatre forns un dels quals fabricava àmfores per envasar, transportar i comercialitzar el vi que es produïa a l'explotació agrícola.
La vil·la tenia uns 17.000 m2 d'edificacions, les restes que s'han conservat corresponen al principal sector residencial construït al segle I dC sobre l'antiga terrisseria.Per les seves característiques, la vil·la devia ser la residència d'un ric i important propietari.
La troballa d'una inscripció d'inicis del segle II dC permet relacionar la vil·la amb Caius Marius Aemilianus, que era una aristòcrata de Barcino amb propietats a Iluro
Distava uns 700 metres de la Via Augusta i un quilòmetres i mig d'Iluro. S'organitzava de forma rigorosa aprofitant els desnivells del terreny. El sector residencial privat, juntament amb les dependències de servei, ocupava la part més elevada i la posició central. L'entorn, de terrasses naturals, es disposaven altres àrees residencials, magatzems, dependències artesanals i d'ús agrícola. L'edifici residencial tenia habitacions de recepció i privades, uns banys i unes dependències de servei, distribuïdes al voltant del peristil o pati central.
Cap a mitjans del segle I dC s'hi construïren habitacions residencials, algunes decorades amb mosaic, en una terrassa inferior de la vil·la ( estaria situat en l'actual pollancreda just davant del clos, al costat de l' Edifici de Vidre).Al final del segle II dC el sector central es reconstruí, s'hi afegí un atri o rebedor i es decoraren les habitacions principals amb mosaic policroms, marbres i pintures. La vil·la va ser així fins al segle IV. En algun moment del baix imperi podem datar el moment final de la vil·la. El temps farà que la villae formi part de la zona posterior, en forma d'hort, de la masia dels Llauder des de la modernitat fins la contemporaneïtat.
