Torre Llauder la vil·la romana d'Iluro està d'aniversari, ja té 50 anys

Torre Llauder, pretén que gaudeixis del que va ser, és i pretén ser el clos més important d'Iluro.
En aquest viatge podràs navegar de forma ordenada o no, per la història del clos i podràs entrar en les seves estances si així ho desitges, tan sols has de moure el ratolí per on vulguis...i recorda que "Torre Llauder" està esperant a que la visitis personalment. Que gaudeixis...Ave amicus..

Les troballes

RESTES ARQUEOLÒGIQUES QUE PARLEN DE TORRE LLAUDER.
No detallarem aquí tots els fragments i restes trobats en les diverses excavacions que s’han succeït durant els anys a Torre Llauder, però si intentarem fer un repàs general del tipus de materials trobats. D'aquesta forma podem fer-nos una idea de la feina portada a terme pels arqueòlegs, tant en el treball de camp com en el posterior estudi i interpretació de les peces.
Així tenim que al jaciment es van exhumar materials, restes i fragments ceràmics del tipus: sigillata sud-gàl•lica, sigillata clara A, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fina, ceràmica comuna, altres objectes, campaniana A i B, Lucerna, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica vidrada verda, ceràmica vidrada negra, ceràmica de cuina, àmfores, tègules amb marca, altres restes com pintura mural, estucs amb relleu, peces de bronze, ferro i plom, elements de construcció, restes d’os treballat, petxines i ossos, objectes de pedra, restes de làpides, elements escultòrics, vidres, fins i tot una figureta de terra cuita, un fal•lus de coral, un camafeo de pasta de vidre, una terracota i diversos fragments d’aquesta, una màscara teatral de terrissa fina, diversos pondus (pes de teler) i moltes tessel•les soltes. Tanmateix un nombre important de monedes:
Ibèriques, púniques d’Eivissa, romano-repúblicanes, hispano-romanes, i del segle I fina al IV dC.
És a dir podem parlar d’ aproximadament 6.000 fragments. Les ceràmiques del segle II dC. son les més nombroses. Aquestes restes i fragments ceràmics, juntament amb les restes constructives d’època severa, ens ratifiquen que aquesta època dels Severs, per a Torre Llauder, va ser la de major esplendor.
No trobem gaires ceràmiques republicanes, però les que es troben palesen una gran probabilitat que Torre Llauder iniciés la seva vida productiva en aquella època romana. D’aquesta època, destaquem l’existència de varies monedes, però sempre tenint en compte que aquestes monedes republicanes cursaven també en la primera època imperial. La sigillata aretina, presenta un percentatge molt baix, però d’època agustiniana ja es van trobar algunes restes constructives. Hem de destacar que molt probablement les ceràmiques d’època republicana i augusta són tan minses segurament a conseqüència d’haver excavat poc els nivells corresponents a aquestes èpoques. Les restes també ens parlem de moments menys esplendorosos que els d’època severa. Les ceràmiques sud-gàl•liques i hispàniques tenen uns percentatges més elevats, i ens indiquen un probable desenvolupament econòmic. També hem de destacar el nombrós volum de ceràmiques datades en època baix imperial, encara que el baix percentatge de sigillata clara A ens indica que Torre Llauder també patia la crisi econòmica que travessava tota aquesta zona imperial. De totes formes podríem dir que la vil•la potser es desenvolupava de forma positiva en aquest ambient de crisi, ja que és en aquesta època quan es construeix l’absis del triclini.
Les restes i fragments extrets del jaciment ens donen a més informació valuosa sobre el tipus d’indústria que es desenvolupava a la vil•la. Les restes ens indiquen indústries d’os, teules, àmfores i vidre. Encara que de tots els materials només podem datar les àmfores corresponents als segle I i II dC.
S’ha trobat nombrosíssims objectes d’os, fins i tot peces a mig fabricar, moltes agulles, mànecs de ganivets, fitxes i botons.
Però també hem de destacar la important producció a la vil•la d’àmfores laietanes per a envasar vi entre finals del segle I aC i finals del segle II dC.
La indústria rajolera es donaria també de forma simultània. També hem de destacar la indústria del vidre, quatre forns produint alhora podrien cobrir el mercat local, però no poden datar les restes i per tant no podem enquadrar-lo en el temps.
Per tant aquestes restes industrials ens indiquen que la vil•la vivia el gran moment imperial que també es donava arreu del territori.
Hem observat els percentatges de ceràmiques i restes i les conclusions que s’extreuen a partir del seu anàlisi. Per tant hem de destacar que les restes arqueològiques són de vital importància si volem reconstruir el nostre passat