Torre Llauder és un bon exemple de com eren i com funcionaven les vil·les durant el 
principat d'August, a la Tarraconense, on s'implantà un sistema de poblament rural dispers d'origen itàlic: les villae. Podem emmarcar el naixement de Torre Llauder en algun moment republicà. Les vil·les permetien un aprofitament total dels recursos naturals, ja sigui agricultura, pastura i bosc, es comercialitzava l'excedent dels productes que obtenien, i fins i tot alguna d'elles comptava amb tallers d'artesania i podríem dir que també de petites indústries que facilitaven el desenvolupament de les seves manufactures. Torre Llauder tenia les dependències i els serveis que necessitaven els seus residents, des dels senyors als esclaus. Alhora era un centre econòmic autosuficient. Entre finals del segle I aC i la primera meitat del IdC, s'especialitzà parcialment en la producció i la comercialització de vi, per a la qual cosa fabricà les seves pròpies àmfores, algunes de les quals s'han localitzat a les Balears, França i fins i tot a Itàlia. Tanmateix també era productora de ceràmiques i vidres que es distribuïen a la ciutat i a la comarca.
principat d'August, a la Tarraconense, on s'implantà un sistema de poblament rural dispers d'origen itàlic: les villae. Podem emmarcar el naixement de Torre Llauder en algun moment republicà. Les vil·les permetien un aprofitament total dels recursos naturals, ja sigui agricultura, pastura i bosc, es comercialitzava l'excedent dels productes que obtenien, i fins i tot alguna d'elles comptava amb tallers d'artesania i podríem dir que també de petites indústries que facilitaven el desenvolupament de les seves manufactures. Torre Llauder tenia les dependències i els serveis que necessitaven els seus residents, des dels senyors als esclaus. Alhora era un centre econòmic autosuficient. Entre finals del segle I aC i la primera meitat del IdC, s'especialitzà parcialment en la producció i la comercialització de vi, per a la qual cosa fabricà les seves pròpies àmfores, algunes de les quals s'han localitzat a les Balears, França i fins i tot a Itàlia. Tanmateix també era productora de ceràmiques i vidres que es distribuïen a la ciutat i a la comarca.
Torre Llauder era la residència d'un grup familiar, dels seus servents i esclaus.
Aquestes villae variaven en les seves característiques arquitectòniques i mides depenent de la capacitat econòmica, la posició social, el refinament i la cultura dels seus propietaris. En aquest cas concret ,podem afirmar que la masia catalana podria prendre's com a exemple de perduració d'aquesta forma de poblament rural. Moltes masies medievals i ermites es cosntruïen sobre les restes de les vil·les romanes.
El que coneixem de Torre Llauder és només una petita part d’un gran conjunt residencial, per tant es obvi pensar que la vil•la s’estenia per tota l’àrea dels voltants. La vil•la 
constava d’un gran sector central d’habitacions distribuïdes al voltant de dos grans patis, un de caire residencial i un altre de caire rústic. Es van poder documentar abans de la seva destrucció, dos fons a la part dreta del jaciment (en l’actual pollancreda), també en aquesta zona es van destruir un conjunt d’habitacions que constitueix un segon nucli residencial noble de la vil•la. Les seves parets estaven decorades de forma similar a les aules 1,2,3, potser es tracta de la part residencial en època republicana, en la qual l’atrium i les aules 1,2,3 i habitacions properes estaven ocupades pel taller d’àmfores, o potser va ser la residencia de l’encarregat de l’explotació agrícola, però no tenim elements per saber a quina fase pertany i per tant per saber la seva funció.
La zona que actualment ocupa el pàrquing públic, tot just darrera del peristylum, va ser excavada de forma molt parcial i lleugera, es van documentar en aquesta zona uns trams de claveguera, quatre forns d’una important industria de vidre que va posseir la vil•la, amb unes naus de magatzem, al nord d’aquestes restes un abocador d’escombraries, que es va excavar en la seva part posterior l’any 1982 i va donar materials tardo-romans i post-romans i fonts d’un pou, al costat de l’abocador restes d’un dipòsit.
Amb totes aquestes restes arqueològiques ens podem fer una idea de la magnitud de la vil•la i de la seva importància com a centre d’explotació agrícola. Així podem parlar d’una zona d’àrea de superfície construïda d’uns 125 per 55 metres.
constava d’un gran sector central d’habitacions distribuïdes al voltant de dos grans patis, un de caire residencial i un altre de caire rústic. Es van poder documentar abans de la seva destrucció, dos fons a la part dreta del jaciment (en l’actual pollancreda), també en aquesta zona es van destruir un conjunt d’habitacions que constitueix un segon nucli residencial noble de la vil•la. Les seves parets estaven decorades de forma similar a les aules 1,2,3, potser es tracta de la part residencial en època republicana, en la qual l’atrium i les aules 1,2,3 i habitacions properes estaven ocupades pel taller d’àmfores, o potser va ser la residencia de l’encarregat de l’explotació agrícola, però no tenim elements per saber a quina fase pertany i per tant per saber la seva funció.La zona que actualment ocupa el pàrquing públic, tot just darrera del peristylum, va ser excavada de forma molt parcial i lleugera, es van documentar en aquesta zona uns trams de claveguera, quatre forns d’una important industria de vidre que va posseir la vil•la, amb unes naus de magatzem, al nord d’aquestes restes un abocador d’escombraries, que es va excavar en la seva part posterior l’any 1982 i va donar materials tardo-romans i post-romans i fonts d’un pou, al costat de l’abocador restes d’un dipòsit.
Amb totes aquestes restes arqueològiques ens podem fer una idea de la magnitud de la vil•la i de la seva importància com a centre d’explotació agrícola. Així podem parlar d’una zona d’àrea de superfície construïda d’uns 125 per 55 metres.
