-Campanya d’excavacions 1982.
En motiu de la urbanització del polígon Espartero (actual Pla d’en Boet) l’any 1970, es van
dur a terme un seguit de rebaixos que van ocasionar una gran destrossa en el jaciment. Un cop acabades les obres hom va creure que les úniques restes que quedaven de la vil·la eren les conservades dins del Clos Arqueològic de Torre Llauder, corresponents al nucli central i residencial de l’establiment. No obstant això, en el transcurs d’unes obres per fer uns habitatges, al costat nord-est del jaciment, es va dur a terme una prospecció del terreny i van aparèixer, superficialment, alguns fragments amfòrics, just en el sector on l’any 1969 M. Ribas hi havia descobert un abocador d’escombraries. Davant el desconeixement de l’extensió de les restes, es va procedir a la realització d’un seguit de cates situades davant de l’àrea visible de les restes. En primer lloc, es va excavar la part fonda de l’abocador romà, format per dues bossades de runa compostes bàsicament per l’enderroc d’un opus signinum que podria haver format part del revestiment intern d’un dipòsit d’aigua.Al sud del solar s’hi va localitzar un pou rectangular (d’1,25x1,05 m) construït amb pedres de calç i materials reaprofitats, amb les cares interiors planes. Presentava uns forats en les parets per encaixar i aguantar els bastiments a l’hora de construir-lo i que haurien servit com a escala per descendir-hi. És probable doncs, que aquest sector del jaciment marqui un possible límit nord-est del conjunt de la vil·la. Aquest, podria ser l’indret de femer o d’escombraries de la cuina, allunyat de l’àrea residencial i vinculat només a algunes estructures funcionals com pous o dipòsits.
En motiu de la urbanització del polígon Espartero (actual Pla d’en Boet) l’any 1970, es van
dur a terme un seguit de rebaixos que van ocasionar una gran destrossa en el jaciment. Un cop acabades les obres hom va creure que les úniques restes que quedaven de la vil·la eren les conservades dins del Clos Arqueològic de Torre Llauder, corresponents al nucli central i residencial de l’establiment. No obstant això, en el transcurs d’unes obres per fer uns habitatges, al costat nord-est del jaciment, es va dur a terme una prospecció del terreny i van aparèixer, superficialment, alguns fragments amfòrics, just en el sector on l’any 1969 M. Ribas hi havia descobert un abocador d’escombraries. Davant el desconeixement de l’extensió de les restes, es va procedir a la realització d’un seguit de cates situades davant de l’àrea visible de les restes. En primer lloc, es va excavar la part fonda de l’abocador romà, format per dues bossades de runa compostes bàsicament per l’enderroc d’un opus signinum que podria haver format part del revestiment intern d’un dipòsit d’aigua.Al sud del solar s’hi va localitzar un pou rectangular (d’1,25x1,05 m) construït amb pedres de calç i materials reaprofitats, amb les cares interiors planes. Presentava uns forats en les parets per encaixar i aguantar els bastiments a l’hora de construir-lo i que haurien servit com a escala per descendir-hi. És probable doncs, que aquest sector del jaciment marqui un possible límit nord-est del conjunt de la vil·la. Aquest, podria ser l’indret de femer o d’escombraries de la cuina, allunyat de l’àrea residencial i vinculat només a algunes estructures funcionals com pous o dipòsits.-Campanyes d’excavacions 1982-1985
Durant els anys 1982-1983, aprofitant l’extracció i restauració del mosaic de l’Atri, es va fer l’excavació d’aquesta estança sota la direcció dels arqueòlegs M. Prevosti i J.F. Clariana. 
L’excavació va permetre determinar dues fases diferents pel que fa als trencaments del mosaic. La primera, data de l’alta edat mitjana, quan es destrueix la zona sud i el lateral oest del mosaic per fer-hi sitges per emmagatzemar el gra. La segona, és d’època moderna (S.XVIII), quan s’hi fan un seguit de rases de cultiu rectangulars i alineades, que destrueixen el mosaic i el rudus de sota, sense arribar a tocar l’estrat situat per sota.Les excavacions a l’estança de l’atri van continuar i finalitzar durant l’any 1983. En aquest moment, estava en procés d’excavació el passadís o fauces. L’any 1984 es va realitzar una campanya d’excavació força complerta. Durant aquesta campanya es va acabar d’excavar el passadís. Aquí, a més de localitzar material ceràmic romà força rodat, es va descobrir un fons de dolium que podria estar relacionat amb el camp de dolia localitzat durant els rebaixos de l’any 1970 per part de M. Ribas, prop d’aquest sector. Aquest sector estaria situat a la part exterior de la vil·la romana, de la que bona part de les dependències que es trobaven a uns 10 m en direcció sud, van ser destruïdes durant els rebaixos d’explanació, alhora de construir els aparcaments del polígon d’habitatges del Ministeri.
L’excavació va permetre determinar dues fases diferents pel que fa als trencaments del mosaic. La primera, data de l’alta edat mitjana, quan es destrueix la zona sud i el lateral oest del mosaic per fer-hi sitges per emmagatzemar el gra. La segona, és d’època moderna (S.XVIII), quan s’hi fan un seguit de rases de cultiu rectangulars i alineades, que destrueixen el mosaic i el rudus de sota, sense arribar a tocar l’estrat situat per sota.Les excavacions a l’estança de l’atri van continuar i finalitzar durant l’any 1983. En aquest moment, estava en procés d’excavació el passadís o fauces. L’any 1984 es va realitzar una campanya d’excavació força complerta. Durant aquesta campanya es va acabar d’excavar el passadís. Aquí, a més de localitzar material ceràmic romà força rodat, es va descobrir un fons de dolium que podria estar relacionat amb el camp de dolia localitzat durant els rebaixos de l’any 1970 per part de M. Ribas, prop d’aquest sector. Aquest sector estaria situat a la part exterior de la vil·la romana, de la que bona part de les dependències que es trobaven a uns 10 m en direcció sud, van ser destruïdes durant els rebaixos d’explanació, alhora de construir els aparcaments del polígon d’habitatges del Ministeri.-Campanya d’excavacions 1886
L’excavació es va fer entre el mes de març i agost de 1986, amb motiu de la col·locació dels mosaics restaurats de l’estança (4) situada al nord-est de l’Atri. Les tasques arqueològiques
van anar a càrrec de l’arqueòloga M.J. Orobitg. Pel que fa a estructures, es van excavar de nou els dos dipòsits trobats per M. Ribas, construïts amb opus signinum amb una barana de tegulae. Un altre element descobert en aquesta campanya, va ser una claveguera , de 6 m de llarg i 0,16 m de fons, en sentit nord sud, ja documentada també per M. Ribas en una profunda rasa que va fer a l’interior de l’estança. Per últim, es va excavar la trinxera de fonamentació del mur nord de l’habitació, recuperant poc material ceràmic per poder-ne datar la construcció. Per sota, ja es va localitzar el nivell de sorres naturals.
L’excavació es va fer entre el mes de març i agost de 1986, amb motiu de la col·locació dels mosaics restaurats de l’estança (4) situada al nord-est de l’Atri. Les tasques arqueològiques
van anar a càrrec de l’arqueòloga M.J. Orobitg. Pel que fa a estructures, es van excavar de nou els dos dipòsits trobats per M. Ribas, construïts amb opus signinum amb una barana de tegulae. Un altre element descobert en aquesta campanya, va ser una claveguera , de 6 m de llarg i 0,16 m de fons, en sentit nord sud, ja documentada també per M. Ribas en una profunda rasa que va fer a l’interior de l’estança. Per últim, es va excavar la trinxera de fonamentació del mur nord de l’habitació, recuperant poc material ceràmic per poder-ne datar la construcció. Per sota, ja es va localitzar el nivell de sorres naturals.-Campanya d’excavació 1987
La intervenció es va dur a terme l’any 1987 a càrrec de l’arqueòleg S. Pérez en el sector del peristil. La memòria d’excavació i l’informe final no estan lliurats, amb la qual cosa es fa molt difícil descriure els treballs realitzats i els resultats obtinguts.
-Campanya d’excavació 1988
En motiu de les obres de reparcel·lació del polígon industrial “Pla d’En Boet”, realitzades l’any 1986, es va dividir el terreny en parcel·les diferenciades. En la projecció del nou vial (futur carrer Serra Ràfols), a l’oest de l’Av. President Lluís Companys, una de les màquines va destruir un enterrament romà fet que va motivar la intervenció. Conseqüentment, es va encarregar a l’arqueòleg J.A. Cerdà que supervisés els moviments de terra generats per les
obres, per evitar la possible destrucció de les restes arqueològiques conservades en el subsòl. Abans d’iniciar aquesta intervenció però, l’arqueòloga M. Prevosti va fer un seguit de prospeccions aïllades en diferents llocs de la zona destinada a ser polígon industrial, ja que nombroses fonts orals afirmaven l’existència de restes de tessel·les i ceràmiques dins dels camps de cultius propers, obtenint resultats negatius pel que fa a la documentació d’estructures. A més, es coneix que durant l’obertura de l’Avinguda President Lluís Companys, a finals dels anys seixanta, es van destruir diverses estructures corresponents a la vil·la romana de Torre Llauder. En l’actual intervenció no es va poder comprovar l’existència de restes materials, només els tres enterraments.
En motiu de les obres de reparcel·lació del polígon industrial “Pla d’En Boet”, realitzades l’any 1986, es va dividir el terreny en parcel·les diferenciades. En la projecció del nou vial (futur carrer Serra Ràfols), a l’oest de l’Av. President Lluís Companys, una de les màquines va destruir un enterrament romà fet que va motivar la intervenció. Conseqüentment, es va encarregar a l’arqueòleg J.A. Cerdà que supervisés els moviments de terra generats per les
obres, per evitar la possible destrucció de les restes arqueològiques conservades en el subsòl. Abans d’iniciar aquesta intervenció però, l’arqueòloga M. Prevosti va fer un seguit de prospeccions aïllades en diferents llocs de la zona destinada a ser polígon industrial, ja que nombroses fonts orals afirmaven l’existència de restes de tessel·les i ceràmiques dins dels camps de cultius propers, obtenint resultats negatius pel que fa a la documentació d’estructures. A més, es coneix que durant l’obertura de l’Avinguda President Lluís Companys, a finals dels anys seixanta, es van destruir diverses estructures corresponents a la vil·la romana de Torre Llauder. En l’actual intervenció no es va poder comprovar l’existència de restes materials, només els tres enterraments.-Campanya d’excavació 1989
En concret la zona excavada queda al costat exterior del Clos Arqueològic, en la banda est, a
l’altre costat del carrer Roma, en una zona asfaltada destinada a aparcaments. Durant l’excavació s’han identificat cinc habitacions, i un abocador amb gran quantitat de fragments amfòrics i, un altre posterior, corresponent a deixalles domèstiques.
En concret la zona excavada queda al costat exterior del Clos Arqueològic, en la banda est, a
l’altre costat del carrer Roma, en una zona asfaltada destinada a aparcaments. Durant l’excavació s’han identificat cinc habitacions, i un abocador amb gran quantitat de fragments amfòrics i, un altre posterior, corresponent a deixalles domèstiques.-Campanya d’excavació 1996
L’any 1996 l’arqueòleg X. Cela, de l’Àrea d’Intervenció Arqueològica del Museu de Mataró, va fer el seguiment de les obres de col·locació del rec automàtic en la zona enjardinada del jaciment de Torre Llauder, dins del Clos Arqueològic. Les rases efectuades no eren gaire profundes i feien una amplada d’uns 30 cm aproximadament. Durant aquesta intervenció no van aparèixer restes estructurals ni materials
