Durant el mes de febrer de 1970 es va dur a terme l’enderroc. La Torre Llauder i 
casa annexa, es va enderrocar tot i trobar-se dins l’Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu en concepte d’arquitectura militar.
L’únic element conservat és l’escut de la família, actualment situat a l’entrada del Clos Arqueològic de Torre Llauder.
Amb l’enderroc es varen destruir elements de la vil·la romana com els forns de vidre, l’abocador de ceràmica i diverses cambres circumdants a la part noble de la vil·la, conservant-se només les
restes de les habitacions de la part residencial i les termes, que van quedar en un monticle elevat respecte l’entorn immediat.
El jaciment va restar abandonat durant molt de temps, sense cap protecció, fet que va propiciar l’espoli i la degradació de les restes arqueològiques conservades. El Patronat del llavors Museu Municipal de Mataró i la Secció Arqueològica van insistir als estaments oficials de l’Estat, de forma reiterada, en la necessitat de protegir amb un tancat el jaciment i construir un Museu Arqueològic al costat de les ruïnes. L’Ajuntament va aconseguir que la Direcció General d’Arquitectura i Tecnologia de l’Edificació del Ministerio
de Obras Públicas financés la construcció del mur de contenció, projectat per l’arquitecte Lluís Gelpí, de la Delegació del Ministeri de l’Habitatge a Barcelona. Aquest projecte però, va estar aturat dos anys per motius polítics de canvi de govern. Finalment, va sortir en el BOE del dia 11/04/1978 l’obra en subhasta, que va estar adjudicada a l’empresa “Cubiertas y Tejados”. Les obres van començar el dia 29 de juliol de 1978. El projecte preveia protegir una superfície total de 5.700 m2. El Clos 
Arqueològic de Torre Llauder es va inaugurar el juliol de 1980. L'acte inaugural va ser una visita guiada al jaciment i, poc temps després, es va fer una exposició per mostrar els materials recuperats durant les successives campanyes d’excavació. A partir d’aleshores, es va iniciar el procés de restauració de la vil·la romana i es va reprendre la investigació científica, duent a terme noves excavacions arqueològiques sota la direcció de Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana. Finalment, l’any 1988 van quedar totalment exposades les restes arqueològiques del jaciment, així com les instal·lacions adequades per a la seva visita.
casa annexa, es va enderrocar tot i trobar-se dins l’Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu en concepte d’arquitectura militar.L’únic element conservat és l’escut de la família, actualment situat a l’entrada del Clos Arqueològic de Torre Llauder.
Amb l’enderroc es varen destruir elements de la vil·la romana com els forns de vidre, l’abocador de ceràmica i diverses cambres circumdants a la part noble de la vil·la, conservant-se només les
restes de les habitacions de la part residencial i les termes, que van quedar en un monticle elevat respecte l’entorn immediat.El jaciment va restar abandonat durant molt de temps, sense cap protecció, fet que va propiciar l’espoli i la degradació de les restes arqueològiques conservades. El Patronat del llavors Museu Municipal de Mataró i la Secció Arqueològica van insistir als estaments oficials de l’Estat, de forma reiterada, en la necessitat de protegir amb un tancat el jaciment i construir un Museu Arqueològic al costat de les ruïnes. L’Ajuntament va aconseguir que la Direcció General d’Arquitectura i Tecnologia de l’Edificació del Ministerio
de Obras Públicas financés la construcció del mur de contenció, projectat per l’arquitecte Lluís Gelpí, de la Delegació del Ministeri de l’Habitatge a Barcelona. Aquest projecte però, va estar aturat dos anys per motius polítics de canvi de govern. Finalment, va sortir en el BOE del dia 11/04/1978 l’obra en subhasta, que va estar adjudicada a l’empresa “Cubiertas y Tejados”. Les obres van començar el dia 29 de juliol de 1978. El projecte preveia protegir una superfície total de 5.700 m2. El Clos 
Arqueològic de Torre Llauder es va inaugurar el juliol de 1980. L'acte inaugural va ser una visita guiada al jaciment i, poc temps després, es va fer una exposició per mostrar els materials recuperats durant les successives campanyes d’excavació. A partir d’aleshores, es va iniciar el procés de restauració de la vil·la romana i es va reprendre la investigació científica, duent a terme noves excavacions arqueològiques sota la direcció de Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana. Finalment, l’any 1988 van quedar totalment exposades les restes arqueològiques del jaciment, així com les instal·lacions adequades per a la seva visita.
