Aquesta estança ens mostra la sumptuositat de la construcció de la villae. Les seves mides són les d’una gran sala de 6 per 9 metres, on les excavacions van mostrar uns impressionants fonaments. Les troballes van mostrar l’existència d’una arcada de maons que molt probablement servien per escalfar l’estança per mitja d’un hypocaustum, però segurament això va ser un projecte dels arquitectes o enginyers que no es va du a terme ja que a l’estança no s’observa la cambra buida subterrània per on hauria de circular l’aire calent.
En època dels Severs, finals del segle II o inici del III dC, l’aula va ser redecorada, i segurament es va convertir en l’estança més senyorial de la vil•la. Això es pot determinar apreciant que el mosaic és el més ric i artístic de la casa i tenint en compte que és una estança elevada sobre les altres. Aquests indicis ens indiquen que aquesta era la sala de recepció, era la dominus de la villae. La seva porta d’accés s’estructurava amb dues columnes laterals adossades.
Podem parlar d’un aula que mostra l’ostentació de sala de recepció, però no seria agosarat afirmar la seva funció de triclinium o menjador, encara que Marià Ribas la va definir com a tablinum. Si l'aula hagués fet la funció de triclinium aquesta potser hauria tingut els tres divans del banquet amb disposició jeràrquica, a l’esquerra l’imus, el central medius i el dret el summus amb un espai al centre on es disposava la taula i el servei. A partir del segle III dC els triclinis passen a ser les estances més importants de les cases i conjuguen el servei com a recepció i com a menjador per a ocasions especials. Podem dir que la sala va ser novament remodelada en època baix imperial, segle III i començament del V dC, a la qual se li va afegir un absis semicircular, ja que les cases romanes copien la moda dels palaus , però la seva funció encara seria la de sala de recepció. En aquests menjadors l’absis servia per a col•locar una taula semicircular on ja no es menja ajagut sinó assegut al voltant de la taula o stibadium.
Reconstruccions virtuals:Ferran Bayés.
En època dels Severs, finals del segle II o inici del III dC, l’aula va ser redecorada, i segurament es va convertir en l’estança més senyorial de la vil•la. Això es pot determinar apreciant que el mosaic és el més ric i artístic de la casa i tenint en compte que és una estança elevada sobre les altres. Aquests indicis ens indiquen que aquesta era la sala de recepció, era la dominus de la villae. La seva porta d’accés s’estructurava amb dues columnes laterals adossades.
Podem parlar d’un aula que mostra l’ostentació de sala de recepció, però no seria agosarat afirmar la seva funció de triclinium o menjador, encara que Marià Ribas la va definir com a tablinum. Si l'aula hagués fet la funció de triclinium aquesta potser hauria tingut els tres divans del banquet amb disposició jeràrquica, a l’esquerra l’imus, el central medius i el dret el summus amb un espai al centre on es disposava la taula i el servei. A partir del segle III dC els triclinis passen a ser les estances més importants de les cases i conjuguen el servei com a recepció i com a menjador per a ocasions especials. Podem dir que la sala va ser novament remodelada en època baix imperial, segle III i començament del V dC, a la qual se li va afegir un absis semicircular, ja que les cases romanes copien la moda dels palaus , però la seva funció encara seria la de sala de recepció. En aquests menjadors l’absis servia per a col•locar una taula semicircular on ja no es menja ajagut sinó assegut al voltant de la taula o stibadium.
Reconstruccions virtuals:Ferran Bayés.