Com hem comentat la vil•la va tenir una època dilatada en el temps, època republicana, alt i baix imperial. Les noves descobertes en el terreny dels coneixements arqueològics, han fet per exemple que unes singulars peces ceràmiques i l’amortització de les fosses qualificades a priori com de l’alta edat mitjana, hagin estat datades vers el baix imperi, fa que s’hagi de reconsiderar el moment final de Torre Llauder.
Tanmateix el moment final es pot suposar de forma violenta, per algun moment de saqueig amb incendi i assassinat, tres esquelets trobats amb posicions no naturals i restes cremades damunt del paviment dels mosaics poden fer albirar un final tràgic de Torre Llauder.
Hem de tenir present que en totes aquestes fases ens estem referint al sector central de la casa que es el que coneixem, és a dir el que es veu excavat, el sector residencial, la resta de la vil•la, que devia envoltar el peristil pel sud i per la zona est, les construccions de caire rústic que sabem que existien a l’oest i altres possibles dependencies de tipus industrial i agrícola, no sabem ni a quina fase pertanyen ni gairebé res del seu aspecte.
Així les excavacions realitzades han permès establir cinc fases cronològiques en la seva evolució:
Primera fase: Època republicana.
El taller d’àmfores.
De la vida inicial del jaciment a la República en sabem poca cosa. La trobada superficial de ceràmiques del segle I aC, indiquen que la vil•la es va fundar en aquell moment. Però sense
saber la seva ubicació exacta ni les seves característiques arquitectòniques. Però si que s’han pogut documentar les restes d’una de les seves dependències: un taller de fabricació d’àmfores, vinculades a la producció vinícola de la zona laietana. S’han trobat quatre forns situats sota la planta de la vil•la. Una planta que en aquesta primera fase a més dels forns s’estructurava amb alguna construcció de la qual en queda algun tram molt fragmentat de paret.
Segona fase: Època agustiniana.
La construcció.
Només tenim un petit sector de la vil•la, la part central, que seria el de l’actual clos, l’altre va ser destruït i deficientment excavat per tant és fa complicat ubicar-lo en el temps. En època
d’August es data la construcció de les estructures de la vil•la, que molt possiblement es van desenvolupar creixent considerablement. Tenim un sector residencial, són grans habitacions (aula 1,2,3) al voltant d’un distribuïdor (atrium) que connectava també amb el peristil i jardí (peristylum), a la part nord d’aquestes habitacions nobles trobem els banys (balneae).
Tercera fase: Època severa.
La reforma.
Podem dir que és l’època d’esplendor de la vil•la romana, durant la dinastia dels Severs. Així , a Torre Llauder des de finals del segle II i començament del III dC, s’executa una gran rehabilitació. Així el distribuïdor inicial passa a ser un atrium amb una bassa ornamental
central i al centre d’aquest atrium una font brolladora d’aigua sense cisterna inferior.
De l’atri s’accedia a l’esquerra a la gran sala de recepció (aula 1), potser la sala més noble, això ho demostra el fet de que estava aixecada un graó més alt de nivell respecte l’atri, el paviment és el més artístic de tota la casa. L’atri també donava a l’habitació al costat a la recepció (aula 2) que es va engrandir fins a semblar-se a la seva habitació oposada (aula 3), fent d’auesta manera una planta més harmònica i simètrica. Aquest sector de la casa estava decorat amb rics paviments de mosaics (opus tessellatum), revestiments de plaques de marbre i decoració a les parets de pintura i estucs en relleu. També els banys (balneae) van sofrir reformes, però no es poden datar, per tant les reformes esmentades podríem no pertànyer a aquesta fase. L’aspecte general en aquesta època és el que han volgut recuperar les obres de restauració del jaciment, així alguns dels paviments restaurats donen fe d’aquesta fase.
Quarta fase: Baix Imperi.
La reutilització.
En aquesta època, la vil•la experimenta un procés de decadència. La vil•la senyorivola i les seves estances residencials pasen a ser d’us agrícola. L'única habitació que conserva les seves peculiaritats és la gran sala de recepció ( l’aula 1) a la qual probablement al segle IV dC s’hi
va afegir una capçalera semicircular o absis que fa pensar que es podria haver convertit en basílica, això ho pensen alguns arqueòlegs però no podem confirmar aquests extrems, per tant podem dir que l’absis formaria part del menjador i de les noves modes romanes constructives i canvis en la cultura del menjar romà. En algun moment l’aula 2 es va transformar en un magatzem de grans atuells ceràmics per emmagatzemar queviures, sent aquets extrets en el segle VI dC. Tot fa pensar que l’aula 3 es va reconvertir en usos industrials i agrícoles, amb la construcció de dos dipòsits. Tanmateix a la zona del peristil davant de l’aula 3, es va trobar un petit dipòsit (que destrosa el mosaic) que fa pensar la seva reutilització amb finalitats semblants als de l’aula 3.
Tanmateix el moment final es pot suposar de forma violenta, per algun moment de saqueig amb incendi i assassinat, tres esquelets trobats amb posicions no naturals i restes cremades damunt del paviment dels mosaics poden fer albirar un final tràgic de Torre Llauder.
Hem de tenir present que en totes aquestes fases ens estem referint al sector central de la casa que es el que coneixem, és a dir el que es veu excavat, el sector residencial, la resta de la vil•la, que devia envoltar el peristil pel sud i per la zona est, les construccions de caire rústic que sabem que existien a l’oest i altres possibles dependencies de tipus industrial i agrícola, no sabem ni a quina fase pertanyen ni gairebé res del seu aspecte.
Així les excavacions realitzades han permès establir cinc fases cronològiques en la seva evolució:
Primera fase: Època republicana.
El taller d’àmfores.
De la vida inicial del jaciment a la República en sabem poca cosa. La trobada superficial de ceràmiques del segle I aC, indiquen que la vil•la es va fundar en aquell moment. Però sense
saber la seva ubicació exacta ni les seves característiques arquitectòniques. Però si que s’han pogut documentar les restes d’una de les seves dependències: un taller de fabricació d’àmfores, vinculades a la producció vinícola de la zona laietana. S’han trobat quatre forns situats sota la planta de la vil•la. Una planta que en aquesta primera fase a més dels forns s’estructurava amb alguna construcció de la qual en queda algun tram molt fragmentat de paret.Segona fase: Època agustiniana.
La construcció.
Només tenim un petit sector de la vil•la, la part central, que seria el de l’actual clos, l’altre va ser destruït i deficientment excavat per tant és fa complicat ubicar-lo en el temps. En època
d’August es data la construcció de les estructures de la vil•la, que molt possiblement es van desenvolupar creixent considerablement. Tenim un sector residencial, són grans habitacions (aula 1,2,3) al voltant d’un distribuïdor (atrium) que connectava també amb el peristil i jardí (peristylum), a la part nord d’aquestes habitacions nobles trobem els banys (balneae).Tercera fase: Època severa.
La reforma.
Podem dir que és l’època d’esplendor de la vil•la romana, durant la dinastia dels Severs. Així , a Torre Llauder des de finals del segle II i començament del III dC, s’executa una gran rehabilitació. Així el distribuïdor inicial passa a ser un atrium amb una bassa ornamental
central i al centre d’aquest atrium una font brolladora d’aigua sense cisterna inferior.De l’atri s’accedia a l’esquerra a la gran sala de recepció (aula 1), potser la sala més noble, això ho demostra el fet de que estava aixecada un graó més alt de nivell respecte l’atri, el paviment és el més artístic de tota la casa. L’atri també donava a l’habitació al costat a la recepció (aula 2) que es va engrandir fins a semblar-se a la seva habitació oposada (aula 3), fent d’auesta manera una planta més harmònica i simètrica. Aquest sector de la casa estava decorat amb rics paviments de mosaics (opus tessellatum), revestiments de plaques de marbre i decoració a les parets de pintura i estucs en relleu. També els banys (balneae) van sofrir reformes, però no es poden datar, per tant les reformes esmentades podríem no pertànyer a aquesta fase. L’aspecte general en aquesta època és el que han volgut recuperar les obres de restauració del jaciment, així alguns dels paviments restaurats donen fe d’aquesta fase.
Quarta fase: Baix Imperi.
La reutilització.
En aquesta època, la vil•la experimenta un procés de decadència. La vil•la senyorivola i les seves estances residencials pasen a ser d’us agrícola. L'única habitació que conserva les seves peculiaritats és la gran sala de recepció ( l’aula 1) a la qual probablement al segle IV dC s’hi
va afegir una capçalera semicircular o absis que fa pensar que es podria haver convertit en basílica, això ho pensen alguns arqueòlegs però no podem confirmar aquests extrems, per tant podem dir que l’absis formaria part del menjador i de les noves modes romanes constructives i canvis en la cultura del menjar romà. En algun moment l’aula 2 es va transformar en un magatzem de grans atuells ceràmics per emmagatzemar queviures, sent aquets extrets en el segle VI dC. Tot fa pensar que l’aula 3 es va reconvertir en usos industrials i agrícoles, amb la construcció de dos dipòsits. Tanmateix a la zona del peristil davant de l’aula 3, es va trobar un petit dipòsit (que destrosa el mosaic) que fa pensar la seva reutilització amb finalitats semblants als de l’aula 3.
