L’atri era un pati cobert envoltat de diferents estances que servia com a focus de llum donant claredat a les aules des de les seves portes. La llum del sol entrava per un cel obert que servia com a receptor d’aigua de pluja o compluvium. 
L'atri era un distribuïdor i a Torre Llauder servia per connectar les quatre aules, les dos laterals i les dos frontals, de la zona noble de la casa mitjançant quatre portes. Només queden restes de tres portes: a l’esquerra l’aula 1, al front part esquerra l’aula 2 i al front part dreta l’aula 3.
Les estances es connectaven amb el jardí i el peristil a traves d’un passadís o fauces, que estava pavimentat amb mosaics de tessel•les, el seu mal estat es deu, com passa amb els paviments de les aules, a la destrucció que van ocasionar les petites fosses per al conreu.
L'atri connectava amb el jardí de la part rústica de la vil•la, que es trobava tot just travessant la porta cap a fora. Tenia una funció distribuïdora que donava un to harmònic al conjunt senyorial de la casa. Va ser durant l’època dels Severs que va adquirir la seva forma completa, amb quatre columnes i de mides de 10,30 per 5,90 metres, amb un impluvium central, que
faria les funcions ornamentals de font, les excavacions va donar a la llum el canal d’aigua que alimentava un petit brollador de forma circular.L'atri tenia un paviment de mosaic en blan i negre, el qual està malmès per dues fosses de període alto medial i amb desperfectes de petites fosses rectangulars provocats pel conreu possiblement en el segle XVII o XVIII.
Fent una mica d’història podem dir, que en plena època republicanaque, l’atri demostrava el poder dels propietaris de la casa envers els visitants, ja fossin aquests públic en general o clientela. Fins i tot es podien representar peces teatrals o musicals. Podríem dir, que era com un aparador de la situació social del propietari. Amb el decurs del temps, l'atri va perdre aquesta capacitat socialitzadora, que es va desplaçar cap a altres zones de la casa com el peristil i l’oecus.
